Pages

Monday, September 25, 2006

DE VEZ EN CUANDO LA VIDA...

De vez en cuando la vida toma conmigo café...

Pocs són els cantants que veritablement aconsegueixen tocar-me la fibra sensible, un d’ells és Serrat (un altre es Sabina). Tant dona que estigui alegre, trista, de mala llet o amb ganes de saltar de l’avió, parlant metafòricament (malgrat que alguna vegada he pensat fer-ho de veritat...), sempre trobo una cançó seva que reflexa EL MOMENT...
Ahir la vida va prendre un cafè amb mi: uns bons amics, unes rialles i el record d’uns anys que sempre recordaré com una etapa clau en la meva vida, la universitat, no tant per la formació acadèmica, com per la gent que vaig conèixer. Ells són majoritàriament els culpables de la part bona del meu caràcter (la part dolenta és totalment culpa meva).
Ahir vaig creure que hi havia un Deu, i que aquest era Serrat... no pas blaugrana (serà per això que el Barça només va empatar amb el València?)