Pages

Thursday, October 26, 2006

L’Obrera Mataronesa, el premi Iluro... I jo

La primera vegada que vaig escoltar el nom de l’Obrera Mataronesa va ser al final d’una classe a l’Autònoma. En Pere Gabriel, un dels millors professors que he tingut i la persona que actualment pateix l’estancament de la meva recerca, em va parlar d’una investigació sobre l’Obrera que havia fet un dels seus alumnes, en Jordi Pomés. La qüestió era que volia presentar-lo al premi Iluro, però el treball s’havia d’ampliar i en Jordi no disposava de temps en aquells moments. I aquí era on entrava jo en escena. A partir del treball i la direcció d’en Jordi, vaig passar tot un estiu recorrent els diferents arxius de Mataró i Barcelona buscant informació sobre dita cooperativa. El dia 15 de setembre a tres quarts de vuit, un quart d’hora abans del final del termini, sense dinar i amb la sensació de treure’m un pes de sobre, deixava damunt de la taula de la biblioteca de Laietana el resultat final. Un mes i quinze dies desprès, un dia com el d’avui, el jurat feia públic que el premi Iluro de 1996 era concedit al treball presentat sota el títol: Un bell i efímer somni: (1864-1890). El cooperativisme a Mataró el segle XIX.
Avui, quan es digui el nom del guanyador del premi Iluro 2006, jo estaré a la Fundació Palau, gravant unes pintures de Picasso, recordant que en dos setmanes tinc una reunió a la universitat... i que no tinc res preparat.