Un m² és un m², aquí i a la Conchinchina

Els meus pares són d’un petit poble al costat d’Astorga, provícia de Lleó (dins de la ruta del camí de Santiago). El meu pare només té un germà (i solter), així que a la mort del meva tieta (germana del meu pare, i també soltera), la meva germana i jo ens vam assabentar que érem hereves de no se quantes finques, de les quals 5 són cases (4 d’elles en el mateix estat, o pitjor, que la de la pel·lícula “Esta casa es una ruina”). Dons be, vam decidir vendre donat que amb una ja teníem prou ... I Aquí és on comença allò que no entenc.
Fa uns mesos va aparèixer un possible comprador per una de les cases, i vam tenir que decidir quant demanar... Vam fer algunes indagacions... El resultat va ser contundent, no demanar més de 8 milions per un terreny de uns 700 m².
Per altre banda, jo aquí (es a dir Mataró) he començat el meu procés d’independència (que aquest pas acabarà aquí deu anys...). Faré “el meu raconet” a un local que pertany als meus pares. Primer problema... Per demanar una hipoteca per tal d’acondicionar-lo és millor que la propietat estigui al meu nom... Així que, desprès de parlar amb els meus pares i la meva germana, vaig al notari i hem diu que el canvi de nom d’un terreny de 155 m², segons la nova revisió cadastral a Mataró, hem costa quatre milions en impostos, donat que el terreny està valorat en 30…
A veure, estic d’acord que la demanda no és la mateixa aquí que a Lleó... Però, és lògica aquesta diferència brutal?

Per cert, si algú està interessat a fer-se una casa a un lloc idíl·lic, en plena naturalesa, on pots desconnectar del ritme frenètic de la ciutat... ja ho sap 8 milions (negociables...) i té el terreny...