Arribo a casa cap a dos quarts de dues. Dino. Desprès tinc dos opcions: mirar l’informatiu o posar-me a l’ordinador. Estic cansada, a sigut una setmana una mica dura, rematat ahir dissabte pel foc que es va provocar entre Cabrils i Cabrera. Així que moltes ganes de posar-me a l’ordinador no tinc. Però... Allò que m’espera a la tele és la manifestació d’ahir a Madrid, els dirigents populars vanagloriant-se de suport popular i demanant la dimissió de Zapatero...
Estic cansada de tots aquells polítics que pensen que l’únic mitjà que tenen de tornar al poder és provocant; em cansa l’estat de crispació que existeix a la política en l’actualitat i, que per culpa d’uns quants, s’està traslladant al carrer.
Vull tranquil·litat, avui no vull tenir que discutir amb ningú sobre les barbaritats que surten per les boques d’aquells que es diuen defensors de la pàtria.
Així que... agafo l’ordinador, els papers, uns cascos per escoltar la “meva música carca” i em poso a treballar.
2 comments:
el que estava buscant, gracies
Això va ser una mica de matèria interessant. Gràcies per publicar-lo.
Post a Comment